Inaugurem!

El 21 d'abril vam inaugura l'exposició. Vam ser força gent en un acte dinàmic conduït per Carme Pollina i Anna Satchi.

Vam explicar el projecte (la Pepa i la Carme) i ens va acompanyar Sílvia Casola de l'Àrea d'Igualtat de la Diputació de Barcelona.

I vam gaudir dels versos de Txus Garcia, Sílvia Bel i Bel Olid.

Vam acabar amb un vermut al pati.

La trobareu fins al 4 de maig són pocs dies però val la pena que passeu a veure-la, us agradarà i... feu-nos cinc cèntims de què us ha semblat a quotidianitatslesbianes@gmail.com, us ho agrairem!

Us deixem unes fotos per les que vau ser-hi i per les que no. Totes visibles i diverses!

Les mares-autores

La Pepa i la Carme comparteixen aquest projecte. Un projecte possible gràcies a Llumull Accions Audiovisuals, que ha posat l'assessorament i el suport necessari per fer-lo possible.

La Pepa i la Carme es coneixen d'activismes diversos i és la primera vegada que porten a terme un projecte professional juntes. 

La Pepa Vives és fotògrafa i la Carme Porta tècnica de comunicació i exerceix de periodista des de jove.

El projecte que veureu vol ser una part del que ha de ser, una mena de mosaic dinàmic de la quotidianitat i la visibilitat lesbiana.

Aquest  és un projecte comú, compartit i, també,  molt divertit. 

Inaugurem!

El proper dissbte 21 d'abril inaugurem l'exposició!

Lourdes Nichele

La Lourdes arriba a la darrera sessió de fotos de forma suau. Seu de forma delicada i ens explica la seva vida. 

Oberta, sense complexos desgrana plàcidament i ens sorprèn amb la seva experiència vital, tan diversa.

"Fa 12 anys estic a la meva feina. Va ser xocant que una dona fes de xofer. Va ser realment particular, tot i que no vaig poder fer visible la meva condició, però vaig visibilitzar un adona fent una feina per  a homes. Tota la meva vida ha estat trencant esquemes pel que fa a allò laboral"

Amparo Suarez

L'Amparo parla amb confiança, saps on és i ens coneix fa temps. Porta al projecte des de que era un altre i s'obre en canal en les respostes.

Està jubilada i és pensionista. A partir d'un accident es va reconstruir i resituar a la vida, però té una vida plena d'activitats.

Té molt clara la seva identitat però també la cansa identificar-se.

"De mica en mica vaig anar pensant en com identificar-me i em vaig dir: Si, em sento així, però ho haig d'anar explicant a tothom?"

Miriam Alemán

La Miriam, arriba d'hora i sense fer soroll es posa en un racó per no molestar mentre acabem amb l'anterior entrevista.

Arriba somrient i riu tota la sessió. Ens parla de música, d'activisme, de feminisme, de les influències que ha tingut en la vida, d'hiperactivitat i projectes. Parla amb energia i un somriure constant. Té por d'enrotllar-se i ens demana que la tallem si cal. 

Treballa a Candela, principalment amb joves i és productora d'arts escèniques i toca la guitarra. Havia estat una de les components de la banda La tia Carmen.

"Ser lesbiana ha transcendit tant més enllà de les pràctiques sexuals, és una identitat tan política que a mi no em pesa.  Si m'enrotllés amb un home seguiria sent lesbiana. Sóc un armari amb potes, no crec que a mi el món em confongui amb una heterosexual."