Ainhoa Irueta

L'Ainhoa és basca i viu a Catalunya. Fins fa poc vivia sola i ara ho fa en comunitat amb 4 lesbianes, un gos i un gat. La seva feina és la de metge i reivindica el ritme lent i natural de les coses.

Abans de començar a fer fotos ens vam abraçar, parlar i ens va fer llistat de dones interessants que podrien participar del projecte.

"Jo des de que tinc ús de raó m'agradaven les dones, però no crec ni en la genètica, en la biologia i aquestes coses. Jo crec que ni home ni dona es fa ni lesbiana ni hetero ni bi ni asexual es neix, crec que ens anem fent segons les nostres experiències de vida. Abans, més tard inclús canviants: ets lesbiana, després ets hetero, tornes a ser lesbiana..."

Anna Satchi

L'Anna Satchi és una de les dues persones que lluiten In/Out Radio.Ens va dedicar el temps amb calma i un somriure.

"Per tota la càrrega heteropatriarcal vaig dir "doncs jo com tothom" aleshores em vaig adonar que no era feliç. Vaig tenir un fill i em vaig enamorar d'un adona. Va ser a partir d'acceptar que era lesbiana que vaig ser feliç"

Noelia Ceroni

La Noelia Ceroni va arribar a Barcelona des d'Uruguai als 19 anys, treballa amb persones malaltes de càncer i té quatre fills.

Va arribar puntual i va mostrar molta paciència i serenitat.

"Si posem etiquetes he estat una persona heterosexual durant 30 anys de la meva vida. Ser lesbiana depèn molt de la societat on et desenvolupis, on visquis,  del context polític, del context social. Jo vaig néixer a l'Uruguai quan començava la  dictadura, vaig viure quinze anys en dictadura i això em va marcar la infantesa. No hi havia llibertats ni d'expressió, ni de reunió ni de res, no vaig créixer en un entorn on es pogués parlar de tot. Fins ja entrada l'adolescència no sabia que les lesbianes existien"

Verònica Lafont

La Verònica és de Terrassa, està casada i té un fill de la seva parella.

És activa i activista i va penjada del seu mòbil perquè la universitat la manté endollada a la xarxa.

" A mi nomenar-me lesbiana m'empodera molt i la porto a tots els àmbits de la meva vida. Suposo que té a veure amb l'activisme, amb el fet de dir les coses clares en tots els contextos i no amagar-me de res. Inclús per mi és més important el fet de dir-ho que no expressar-ho donant la mà a la meva parella o fer un petó en públic. Prefereixo dir-ho encara que sigui conflictiu"