La Llum arriba quan encara estem en una altra sessió, anem un pèl tard!
Es dedica en cos i ànima a aturar desnonaments, segons ens diu "un 90% del meu temps". Ens diu que va sortir de l'armari als 17 anys i va ser un cert catacrack a la seva vida però la va ajudar a viure com volia.
Precisament viure i reivindicar-se des de la relació de respecte és la seva prioritat:
"No vaig amb l'etiqueta posada, tot i que se'm visualitza bastant, no tinc la necessitat d'anar reivindicant-me tot el temps. Per mi és una manera de viure. Si em toca defensar-ho ho defenso però no és allò prioritari. No es tracta de identificar-me constantment sinó del respecte entre persones"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada